Llocs abandonats; una afició més comuna del que pensem

D'ençà que tinc ús de raó, sempre he sentit una especial atracció pels llocs abandonats. Qualsevol edifici o un altre lloc amb senyals d'abandó o deixadesa; com vidres trencats, parets amb esquerdes, brutícia, que sembli q'el lloc serà sepultat per la brolla d'un moment a un altre... Han sigut d'ençà sempre blanc dels meus mirades.

Una casa, una fàbrica, una botiga, un hotel, un restaurant, una discoteca, un parc, un tren... Qualsevol lloc serveix; només que estigui a l'abandó; només que al passat hagin tingut ús i ara estiguin oblidats a mercè del temps...
Pot arribar a ser molt interessant i gratificant endinsar-se a aquests llocs i treure el millor d'ells; explorar i fotografiar las sevas entranyes; així com tractar d'escatir com fou el seu passat, quan i per què es tancà... És un hobby molt apassionant.

Jo creia que tenia un gust rar; doncs mai l'havia parlat a ningú de la meva fascinació per aquesta classe de llocs; el meu interès per entrar a allós i saber com foren. 
No fou fins principis d'aquest any (Dos mil dotze) quan fiu sortir la meva "febre", és per això que fins aleshores, aquesta afició era quelcom que tenia guardat dins de mi: Era una afició dormida,
Fins i tot tenim nom específic: Exploradors urbàs; així, la pràctica es diu exploració urbana.

Fou arran d'un videoclip del meu grup favorit, Amaral, quan vaig començar a cercar informació a Internet sobre llocs abandonats; i fou perquè aquest videoclip es vaig gravar a un parc aquàtic a l'abandó.
Llavors, inicialment vaig començar a cercar informació sobre dit parc, i així fou com vaig descobrir la veritat: No sóc l'única "Mès rara q'un gos verd"; com diuen algúns; jajajaja!!!
Hi ha molta gent q'es dedica a aquest; és a dir, a entrar a llocs abandonats per simple plaer; per a fer fotos y fruir a aquests llocs, però sempre respectant-els; això vull dir no trencar res, ni pintar grafitis, ni res per l'estil. Només tafanejar i fer fotos. Tampoc no donem ubicacions; doncs això pot contribuir a q'els llocs no es conservin per molt temps, a causa del vandalisme.

Aquest és el videoclip del qual us he parlat:

Vaig descobrir un munt de blocs y pàgines sobre el tema; els primers que vaig trobar foren els que ja tenian reportatges del parc aquàtic protagonista del videoclip d'Amaral.
També m'he posat en contacte i anat conèixent als seus respectius autores; de moment y per causas de distància, només midjançant blocs, fòrums i xarxas sociales; però que algú dia m'agradaria poder arribar a conèixer-els en persona.

Amb algús parlo més, amb altres menys... Depèn del temps que tingui cadascún y del que coincidim connectats; però amb els que ja he parlat em cauen força bé a desgrat de no haver-els vist encara... Aquest demostra que a través d'una pantalla tambè es poden arribar a forjar vincles afectius; prendre-li  afecte a la gent... Simplemen amb un intercanvi de paraules i algúns gustos en comú; per això mal que estiguien a miles de quilòmetres, acaben d'alguna manera formant part de la meva vida.
És per això que en aquest escrit no pretenc només donar a conèixer la meva afició; sinó també expressar la meva alegria per tota la gent tan estupenda q'estic conèixent gràcies a aquest hobby.

Després d'això, m'he animat a començar a entrar a llocs abandonats de la meva zona, que fins ara no m'havia atrevit per haver d'anar sola; quelcom que no és recomanable, per ho que pugui passar. (Als meus amics d'aquí no lis agrada aquesta afició)
Però ja m'he armar de valor i ja h'anat a algúns; àdhuc m'he terminat creant el meu propi bloc sobre el tema; és a dir, q'a part d'aquest bloc, tinc un altre dedicat exclusivament a llocs a l'abandó; allà és on poso els reportatges de aquests llocs que visito.

És una afició que, mal que no ho sembli, si fem els reportatges bé, fot fer-nos arribar lluny... Algúns del amics q'he conegut han sortit àdhuc als medis de comunicació: Els entrevisten a la ràdio, aparèixen als periodics y les notìcies de la televisió... Fins i tot els medis de comunicació s'interessan per aquest hobby.

A continuació, us presento fotos d'algúns llocs abandonats q'he vist fins la data de publicació d'aquest escrit:

I el meu bloc sobre llocs a l'abandò es diu "Els Llocs de Ningú" (En Castellà) Fent "clic" al títol aniràs al bloc; on a més dels meus reportatges, tinc enllaços a altres blocs y webs sobre el mateix tema.   

Salutacions; gràcies per llegir-me.
Fins la pròxima!!